Hi havia una vegada un noi que havia decidit que no volia créixer i vivia a l’illa de Mai Més amb els Nens Perduts. Aquest homenet, com tots sabeu, és en Peter Pan. Doncs bé, en Peter és valent i agosarat, i una mica gallet, però no sap què és un petó. Això de no fer-se gran té les seves contrapartides. A la novel·la de J.M. Barrie, la Wendy vol donar-li un petó i en Peter estira la mà, tot esperant. En adonar-se’n, i per no ferir els sentiments del seu nou amic, la Wendy li ofereix un didal de gla. En Peter l’accepta i també li torna el gest: en aquest cas, en forma de botó. La Wendy es resigna, complaent, i li diu amablement que durà el seu bes a la cadeneta del coll.

Més endavant, aquest mateix botó li salvarà la vida.

I això és el que precisament la literatura ens regala: d’una banda, ens permet imaginar que un didal pot ser un petó. La ficció desperta el desig i la mirada sobre tot allò que ens envolta i contribueix a repensar la nostra manera d’habitar el món.

D’altra banda, les obres de ficció dialoguen amb nosaltres, eixamplen els terrenys d’allò possible, i ens protegeixen, mediant entre nosaltres i la realitat. Llegir ens empodera. Llegir ens transforma. Llegir és un acte de subversió.

Tal i com afirma l’antropòloga Michèle Petit al seu assaig Leer el mundo. Experiencias actuales de transmisión cultural (FCE, 2015) com a lectors «tenim el dret d’apropiar-nos de l’art i la literatura en totes les seves formes».

Fem-ho.

I convertim allò imaginari en una nova dimensió vital.

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Share This