Les nenes que vam créixer als noranta i les nostres mares haguéssim après a estimar molt ràpidament una rateta Arbequina vestida de guepard, amb ulleres de sol, càmera analògica penjada del coll, esquivadora professional de “cotxes, cases, arbres i obstacles de tota mena”, i “viva com una centella, llesta com l’ull del vent.”

Maria-Mercè Marçal va escriure al 1988 la història de l’oblidada cosina de la famosa rateta que escombrava l’escaleta, i la seva germana Magda va il·lustrar-la i omplir-la de ratetes figa-flor o ratetes modernes, guiris australians que són cangurs, granotes que desafinen, conills despistats, orenetes amb radiocasset i mussols saxofonistes. Llàstima que fins al 2012 no hagi vist la llum…

Però encara som a temps de seguir-li les passes a aquesta cosina Arbequina que ens van amagar i que resulta que només escombrava l’escala quan estava feta un fàstic i si trobava un bitllet el convertia en la porta d’entrada a un lliscar sobre patins, enlairar-se en un paraigües com passa en els contes, escoltar una dolça caixeta de música en un parc o fer-se amb una canya de pescar per rescatar pel balcó d’un hotel a la rateta que escombrava l’escaleta de les urpes del marit i fer-li una bona til·la perquè hi vessi les llàgrimes i s’hi desfogui.

I després, amb quatre cops de telèfon, ja som a punt perquè la nit ens acomiadi rodejats d’objectes que els vostres fills ni tan sols coneixien amb una bona festassa al terrat.

Marta F. Soldado, autora de La felicitat d’un pollastre a l’ast (2017, L’Altra Editorial).

Share This